Rigidesa, salut i emocions

Quan vaig començar a fer massatges, ben aviat em va cridar l’atenció la relació que hi havia entre la rigidesa corporal i l’estat de salut general del pacient, ja que a més problemes de salut, més rigidesa hi havia. Encara recordo un dels meus primers pacients de reflexologia podal, un senyor gran amb una salut molt precària, que tenia un peu tan rígid que fins i tot vaig arribar a pensar que portava una pròtesi de metall en aquesta part del seu cos.

I és que sovint ens passa desaparcebuda la rigidesa corporal, però és un factor molt important en la valoració general de la persona. Un cos mort està fred i rígid, i com pitjor és la nostra salut, més ens acostem a aquest estat. De fet, moltes de les problemàtiques del nostre cos es basen en la rigidesa d’aquest.

L’explicació és senzilla. Davant de qualsevol malaltia, dolor, situació traumàtica o problema el nostre cos es contrau. I com que aquests fets acostumen a anar acompanyats d’emocions com la por, la ràbia, la tristesa, la impotència o la frustració, el seu impacte en el nostre cos contribueix a contraure encara més els nostres músculs.

Tots els músculs i òrgans del nostre cos estan estan embolicats per unes membranes anomenades fàscies, que també reaccionen amb la contracció al dia a dia de la nostra vida diària. Per tant, se’ns contrau tant l’envoltori com el múscul o òrgan en sí i, això vol dir que és molt probable que vegi disminuïda la seva funció, és a dir, que poden començar a aparèixer problemes de salut.

Si ens fixem en la nostra respiració, veurem que es talla davant d’una situació d’estrès, que pot ser des d’una mala notícia a la televisió a un fet desafortunat que ens pugui passar a nosaltres, la nostra família o els nostres coneguts. També se’ns contrau un dels músculs més importants del nostre cos, el diafragma. Quan això passa, deixem de practicar la respiració abdominal i passem a practicar la respiració clavicular o superficial, la típica de l’ansietat i de la supervivència. L’estrès ens provoca ansietat i afany de supervivència, i el nostre cos està dissenyat per córrer o lluitar davant d’una situació d’estrès (estratègia de superviviència), ja que es produeixen una sèrie d’hormones per afavorir el fet de tenir la màxima força durant un període molt curt de temps, el suficient per enfrontar-nos al nostre rival o fugir corrents, no per mantenir-la al llarg del temps sense resoldre el conflicte. En la nostra societat, l’enemic rara vegada és físic, rara vegada hem d’estar disposats a lluitar o fugir corrents de la situació d’estrès. No obstant, l’estrès és molt comú i el conflicte, en no resoldre’s ràpidament i no estar encarnat en una sola persona o predador, va provocant una tensió contínua en els nostres músculs, les nostres fàscies i el nostre cos en general.

A més a més, en la nostra societat tenim nuls coneixements sobre gestió emocional o sobre nutrició. Estem acostumats sempre a fer i a no sentir. En general ens dediquem poc temps a nosaltres mateixos i, si ho fem, aquest temps acostuma a estar orientat a l’evasió i al fer, donant un nul espai a l’expressió de les nostres emocions. I si no sentim les nostres emocions, aquestes queden emmagatzeades en el nostre cos, en forma de rigideses, tensions i memòries que a la llarga ens poden ocasionar malalties, o problemes de salut tant a nivell físic com psicològic.

La majoria de nosaltres ens alimentem malament. Estem en una societat on acostumem a estar sobrealimentats però malnodrits. El nostre sol, ja de per sí, és pobre en magnesi, un mineral clau per l’adequada contracció i relaxació dels músculs i pel sistema nerviós i és bastant comú començar a tenir deficiències d’aquest mineral entre els 30 i 40 anys, en situacions d’estrès, inclús abans. Una mala alimentació també ens pot fer estar més tensos, més irasscibles i provocar desequilibris en el nostre sistema nerviós.

Les teràpies naturals tenen molt a dir en el paper de l’acceptació i la gestió emocional, ja que moltes d’elles estan orientades en connectar-nos de nou a les nostres emocions, sentir-les i finalment alliberar-les. La meditació, el tapping, la teràpia craneosacral, el reiki, la kinesiologia, la PNL (Programació Neurolingüística) i moltes altres estan orientades a l’acceptació dels fets, les emocions i a establir un reequilibri energètic al nostre cos, les nostres emocions i la nostra ment. Algunes d’elles com el massatge, l’acupuntura o la naturopatia en general actuen, no només sobre les nostres emocions, sinó sobre el nostre cos físic, contribuint a millorar el dolor, corregir possibles deficiències de vitamines i minerals en el nostre cos i reestablint la nostra salut física.

En conclusió, la bona gestió emocional, la consciència sobre el nostre cos i la necessitat de relaxar-lo i una correcta alimentació i/o suplementació, així com un bon nivell de flexibilitat física i mental són crucials per mentenir el nostre cos flexible i relaxat i, per tant, per mantenir o recuperar una bona salut.

Segueix-nos a les nostres xarxes socials

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *